Informe sobre l’ampliació d’un camí a la Serra de Cardó i àrea d’influència

By | 18 mayo, 2017

La Comissió Cívica del Patrimoni de les Terres de l’Ebre es pronuncià sobre una consulta relativa a un projecte de recuperació d’antics camins dins de la Serra de Cardó i la seua àrea d’influència. Concretament  sobre un camí que va des del Perelló a Tivenys i que ara es vol ampliar per poder ser accessible en cas d’incendis. Tenint en compte els documents aportats pel peticionari, una visita sobre el terreny i una reunió celebrada a l’Ajuntament de Tivenys, la Comissió ha emès un comunicat que ha fet arribar al peticionari i a l’Ajuntament de Tivenys. En el contingut del document la Comissió manifesta no estar qualificada per determinar la idoneïtat de la mesura per afavorir l’extinció d’incendis, que hauria de comptar amb el beneplàcit dels bombers,  així com tampoc va veure en la zona que va visitar que hi hagués algun element  patrimonial a protegir i/o conservar especialment, però que en el cas que hi fossin en altres trams del camí s’hauria de fer tot el possible per conservar-ho.

A l’apartat de dictàmens podeu veure la totalitat de l’informe.

2 thoughts on “Informe sobre l’ampliació d’un camí a la Serra de Cardó i àrea d’influència

  1. Pere Pallarès

    Com es pot dir que el Camí Vell de Tivenys al Perellò no és un Camí Ral? Mare meua, ja ho crec que ho és!! Qualsevol sap que els camins rals són els que unien les poblacions!! Heu caminat de debò per aquesta sendera meravellosa? Com podeu afirmar que no és un camí de ferradura? I vosaltres heu de protegir el nostre Patrimoni? Doncs anem bé….quina ignorància!! Aquest i d’altres camins històrics s’han de conservar i potenciar per fer-los viables pel turisme a peu, que és el futur d’aquesta zona….a no ser que tornin els pastors, els ÚNICS que poden realment evitar del tot els grans incendis, i no projectes que només justifiquen salaris de funcionaris. S’han fet autèntiques bestiesses amb les maleïdes pistes….

    Reply
  2. CCP- TE

    Benvolgut Sr.,

    Sense entrar en les desqualificacions personals que considerem desafortunades i centrant-nos en els aspectes tècnics de la qüestió, voldríem argumentar el següent:

    Un Camí real (dialectalment camí ral) és el nom que es donava als camins públics principals abans de l’existència de les carreteres, és a dir, va referit als camins del rei o vies principals de comunicació a l’època medieval.

    També hi ha altres accepcions on consideren “ral” un arabisme que designava una finca, o fins i tot, un camí rural. El terme es podria arribar a utilitzar popularment per designar tota mena de camins rurals majors i menors amb més o menys fonamentació documental.

    Quan manifestem que no és Camí Ral ho diem que no ho és en el sentit que se li dóna a Camí Reial o principal. Però sí que podria ser conegut amb el sentit de camí ordinari, cosa que no el fa especial “per se”.

    Si s’observa la globalitat del camí es detecta que més aviat és un camí sender o sendera (per on circulen bèsties i pastors) en el qual en molts trams, per l’escassa amplada i l’estat del ferm, difícilment poden passar-hi animals de ferradura; d’aquí ve que descartem, per la informació que disposem, que pugui ser un camí de ferradura.

    L’escrit de la Comissió Cívica del Patrimoni de les Terres de l’Ebre no té la pretensió de menystenir la bellesa del paratge (ans el contrari, se’l valora positivament), ni tant sols que no sigui mereixedor de reconeixements institucionals i/o patrimonials. Però sí entenem que la denominació del camí -o del tipus de camí- no és el motiu pel qual se l’ha de destacar, pel que -en tot cas- caldria buscar altres arguments per donar-li la protecció que li reclamen.

    CCP-TE

    Reply

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *